Cerca

SALUT ENTRE TOTES

col·lectiu d'autogestió de la salut

0 contenciones: Hagamos de la contención mecánica algo del pasado

Campaña dirigida a la eliminación del uso de contenciones mecánicas en psiquiatría.

La contención mecánica es una práctica común en las unidades de psiquiatría del estado español y otros países que consiste en atar a una persona a la cama con correas, sujetándola de la cintura, muñecas y tobillos, para impedir que se mueva libremente. La persona puede permanecer atada durante horas o incluso días, dependiendo de la decisión del personal sanitario. La contención en el estado español se suele practicar de forma opaca y no controlada (no es posible acceder a registros donde se explique quién es atado, por quién, por qué, durante cuánto tiempo ni cómo) y en caso de secuelas graves o mortales, queda impune.

Aunque entendemos que con la simple voluntad de cesar su uso por parte de los responsables de las unidades de ingreso psiquiátrico o de atención en urgencias este objetivo puede ser alcanzado, reclamamos normativas que prohíban su uso con un carácter permanente. Exigimos también que cese la impunidad en los casos en los que se producen daños de cualquier índole causados por esta práctica.

Apoya, colabora, difunde el material que encontrarás en el siguiente link, donde también encontrarás más información al respecto:

http://0contenciones.org/

Anuncis

Recuperem els sabers de les bruixes.

Jornada de preparats medicinals amb plantes. 

Durant la caça de bruixes de l’edat mitjana, les dones perseguides, a més de ser pobres, camperoles, velles, viudes, sense familia i/o rebels, tenien coneixements molt útils per la vida.

La seva caça, i amb ella, dels seus coneixements i el desterrament de la dona a la completa submissió i domesticació, van ser imprescindibles per la instauració del capitalisme.

Us convidem a recuperar els sabers de aquestes bruixes. El dissabte 5 de maig, al Banc Expropiat (Antic CAP Quevedo), destilarem romaní, prepararem sabons, ungüents i tintures amb diferents plantes e intercambiarem coneixements i curiositats.

 

Us esperem!!

 

No t’oblidis d’inscriure’t!! Envia un e-mail a elbanc@riseup.net Només hi ha 15 places!!

- Durant la caça de bruixes de l'edat mitjana, les dones perseguides a més de ser pobres, camperoles, velles, vídues, sense família i-o rebels, tenien coneixements molt útils per la

Tenim eines quan patim? Ens acompanyem? Compartim eines i experiències sobre malestar psicoemocional.

Des del grup motor de salut del Banc Expropiat, us convidem el proper dissabte 21 d’abril de 11h a 14h a participar d’una trobada per a compartir i aprendre juntes eines per acompanyar-nos en moments de malestar psicoemocional.

Volem crear un espai de confiança a on compartir des de la experiència i trencar el sistema de creences que estigmatitza i crea tabú entorn el malestar psicoemocional i els estat alterats . Apropar-nos des de la vulnerabilitat. Trencar l’individualisme i la soledat que generen aquests estats, reconèixer-nos en les altres i ampliar el coneixement sobre els processos de malestar. Compartir i adquirir eines personals i col·lectives per a poder entendre i acompanyar a les persones que tenim aprop quan atravessen períodes de intens malestar o estats alterats, alhora que indagar i explorar les capacitats i límits personals i col·lectives en els períodes d’acompanyament.

Al llarg del dematí farem algunes dinàmiques experiencials sobre comunicació no verbal en l’acompanyament, i posteriorment compartirem entorn unes preguntes que us deixem a continuació.

1. Recordem aquells moments o períodes de malestar intens:
– Què m’ajuda a passar aquests moments o períodes ? (quines persones, quines actituds, quins contextos…)

– Què no m’ajuda en aquests moments o períodes? (quines persones, quines actituds, quins contextos…)

2. Recordem quan acompanyem a persones que atravessen moments o períodes de malestar intens.

– Què m’ajuda a poder acompanyar a les persones? Quines eines (a nivell personal i a nivell social i contextual) tinc per acompanyar?

– Què no m’ajuda i quins límits (a nivell personal i a nivell social i contextual) tinc en l’acompanyament?

Reflexiona-les una mica i vine’t a compartir amb nosaltres!!!

TROBADA VEÏNAL DE SALUT AL BANC EXPROPIAT

PER QUÈ VOLEM TROBAR-NOS?

Com diu la frase «Ments i cossos sans en comunitats sanes», no hi ha salut individual sense salut col.lectiva. Es per això que volem convidar a totxs els veïns i les veïnes de Gràcia a conversar entorn la salut ja que pensem que:
– Actualment la cura de la salut es troba principalment en mans d’un sistema sanitari influenciat per interessos mercantils que es preocupa sobretot per la malaltia (i tot allò que l’envolta: medicaments, assajos clínics…) i per garantir una massa de treballadors/es funcionals per al sistema econòmic, però no té per objectiu generar salut.
– La nostra salut i la de la nostra comunitat estan directament influenciades per les desigualtats existents a nivell social, entre elles la classe social, el gènere o la raça; i tot això es veu reflectit també en l’àmbit de l’atenció.
– S’han oblidat progressivament els nostres sabers sobre salut, familiars i comunitaris, en pro d’una institucionalització que ens porta a delegar-la quasi per complet en altres, fet que ens resta autonomia i, conseqüentment, salut.
Creiem necessari reflexionar sobre aquest tema juntes, compartir les necessitats i també els sabers i així veure entre totes com construir la salut que volem.

QUAN I ON SERÀ LA TROBADA?

El dissabte dia 13 de gener de 10-13.30h + pica-pica, al Banc Expropiat (CAP Quevedo, C/
Quevedo 13-17).
Hi haurà Espai Infantil durant tota la trobada.

QUÈ TREBALLAREM?

La idea seria treballar, a través de diferents dinàmiques, els següents temes:
1. Què és per a tu la salut? Quins factors la determinen?
2. Què necessites per a la teva salut? Què creus que necessita el barri? Què podries aportar per a generar salut?
3. Tancament: Com continuem?

US HI ESPEREM!

*Taller de ginecologia conscient i remeis naturals al Casal Popular de Santa Perpètua de Mogoda*

Què feu divendres 27 d’octube?

Nosaltres estarem compartint un taller d’autoconeixement de la dona amb les companyes del Casal Popular de Santa Perpètua de Mogoda.

Mitjançant un diàleg de sabers i l’exposició de situacions habituals a la cosulta de ginecologia, profunditzarem en el coneixement de l’anatomia de la dona i les afeccions més freqüents, així con els remeis que tenim a l’abast totxs!

Ens trobem a les 18:30h!

Saviesa popular d’ahir, d’avui i de demà!

Us deixem un vídeo de les placentes enfurismades en homenatge al col·lectiu!

“Las brujas fueron quemadas porque sabían demasiado y más tarde, la medicina arrinconó a las mujeres en funciones subalternas. Casi toda la ginecología se encuentra en manos de hombres, que no tienen útero ni vagina, y se han convertido en los nuevos sabios del área genital (…) es casi una caricatura de la expropiación de sus cuerpos de que han sido objeto las mujeres.”

salut entre totxs

Fira del llibre Anarquista de Mallorca- Taller de reconeixement de símptomes i remeis associats

Aquest dissabte 7 d’Octubre ens trobem a la Fira del llibre anarquista de Mallorca amb un taller que proposa reconèixer quins son els malestars més comuns, fer-los conscients, resignificar el símptoma com a oportunitat de canvi i portador d’informació sovint ignorada. També compartirem col·lectivament els remeis que coneixem per tal d’abordar-los i acompanyar-los.

Us hi esperem!

salut per totxs

 

Reflexions col·lectives entorn el fenòmen de la medicalització de les nostres vides. (La Violeta, Gràcia, 16 de Desembre del 2016)

CRÒNICA DEL TALLER: La medicalització de la dona al llarg del seu cicle vital

El debat s’inicia després d’una representació plàstica del cicle vital de les dones. Hem recorregut etapa per etapa damunt d’un mural, rememorant des de la primera infància i adolescència fins la maduresa, la vellesa i la mort inevitable. Amb intenció de contemplar les circumstàncies i el context d’un fenomen complexe com el de la medicalització, hem aconseguit una bonica composició dels determinants de salut: la construcció social del gènere, l’educació sexual, els patrons estètics, la consciència del propi cos, el treball de cures, el mode de vida resultant de la conciliació de les tasques productives i reproductives… Després d’aquesta perspectiva longitudinal on cada etapa té diferents realitats però queden inserides dins d’una mateixa hegemonia, ens disposem a iniciar el debat.

La primera intervenció no podria ser més oportuna, doncs la intergeneracionalitat de la que gaudim en aquest debat ens atorga la perspectiva històrica, de manera que la contenció física de “l’antiga escola” que algunes companyes han vivenciat ara sembla haver-se transformat en contenció farmacològica amb el creixent diagnòstic i medicalització  dels denominats dèficits d’atenció i hiperactivitat. En aquest sentit, al llarg del debat ha sorgit repetidament la necessitat imperant del suport comunitari i acompanyament com a nova eina de sosteniment per la qual apostem en la desmedicalització dels anomenats transtorns de conducta i que passa per una reforma estructural del sistema educatiu.

Un cop més es declara la importància de l’autoconeixement del propi cos com a factor clau per un abordatge integral i respectuós. Sovint el procés de medicalització parteix del desconeixement dels processos naturals i la por a la incertesa davant un malestar físic o psíquic. Es comparteix l’especial repercussió de la medicalització en la vida de les dones, en tenir molts “blancs” terapèutics de processos fisiològics com la menstruació, la fecunditat o la menopausa. Algunes de les veteranes destaquen el rol del moviment feminista com a motor històric d’autoconeixement i es rememoren els tallers d’autoinspecció que algunes de les novelles també hem continuat o continuarem en el futur. Sorgeix la qüestió de fins a quin punt ha millorat els últims temps el coneixement del propi cos. Es remarca el rol de la transmissió transgeneracional àvies-filles que de manera paradoxal ha disminuït en alguns casos com les herbes remeieres i ha augmentat en d’altres, com la lactància.

En termes generals, el debat analitza la paradoxa que s’esdevé sota el fenomen medicalitzador. D’una banda, actualment existeix la tendència a delegar-relegar en la institució sanitària la cura de la pròpia salut, a través de la pròpia demanda assistencial i expectativa de curació a la que els professionals sanitaris responen amb un excés de medicalització. Per altra banda, es visibilitza l’expropiació de la salut que la ciència i el sistema ha anat exercint en les nostres vides. Aquest binomi submissió-intromissió expressa una responsabilitat que ens atravessa a totes, usuàries o  treballadores i que reclama empoderament i consciència. Compartim les causes i els malestars que ens mouen a voler ser ateses i potencialment medicalitzades, on destaquen el dolor, la no acceptació dels malestars i la negació del envelliment i de la mort, la necessitat d’adaptació al ritme de vida incessant i lineal (“no volem i no podem estar malaltes” “som cícliques però el món ens demana el mateix cada dia” “realitzem un rol de cures dins i fora de casa amb poc espai per a l’autocura”). També la por i la incertesa del patiment, la inmediatesa, la manca d’educació sexual o d’acompanyament familiar (primeres visites al ginecòleg cercant consells de salut que podrien sostenir-se en el si de la família o la comunitat propera). Es comparteix que els malestars emocionals i psicològics que són sovint medicalitzats en el gènere femení situen la persona com a víctima i no com manifestació sistèmica del que s’esdevé al seu entorn, i que moltes vegades radiquen en l’actitud que com a dones tenim front al poder.

Reivindiquem el dret d’accés a l’atenció sanitària i l’ús racional dels medicaments i al mateix temps denunciem l’excés que representa el deure de complir el protocols establerts, que s’allunyen sovint de la subjectivitat de la persona i ‘la salut’ en pro de la objectivitat de la ciència i ‘la malaltia’. Destaquem el rol de la indústria com a motor responsable de la medicalització imperant; el mercat com a escenari d’una sanitat pública estatal que figura ben amunt en la llista de països que més pressupost destinen en fàrmacs. En el fenomen de la medicalització cristal·litza la crisi multidimensional del capitalisme i la societat heterònoma. Compartim que es tracta d’un error estructural del sistema que involucra a persones però que actua més enllà d’elles. Per això, sembla precís al·legar al coneixement situat, per evidenciar el rol del que partim i juguem en aquest engranatge, polititzant-lo amb petites passes i creant una subjectivitat col·lectiva que ens permeti eixamplar la perspectiva.

“Què té de bo donar medicaments a un pacient i després enviar-lo de tornada a l’entorn q el va fer emmalatir d’entrada?” Geoffrey Rose.

Amb aquesta reflexió comencem un nou cicle sobre la medicalització de la salut.

El dijous 15 de Decèmbre, al CP 3 Lliris, gaudirem de la presentació del llibre “Com comercien amb la teva salut” amb la participació de Ana Martínez- infermera i una de les Coordinadoras –  i el nostre col.lectiu. Parlarem sobre els interessos económics i la manca de transparència de la mercantilització que ha patit el sistema sanitari catalá durant aquest darrers anys.

El divendres 16 de Decèmbre, a La Violeta, tindrem als col.lectius de Dona Llum, l’Associació Veïnal Vila de Gràcia i l’Assemblea Vila de Gràcia parlant sobre la medicalització de la dona al llarg del seu cicle vital. Farem un “recorregut medicalitzador”  biològic, emocional i obstètric i ens adonarem de com el sistema sanitari i l’indústria farmacèutica patologitzen el nostre dia a dia.

Esperem que us agradi!

Avís per a navegants

Demà farà dia plujós però no deixeu de venir per això!
Tenim aixopluc molt aprop, a l’Antic Forn,
per si la pluja entra al debat!

Ens trobem amb fe a la Plaça Farigola (c/ Farigola al costat de l’Hort) i si plou ens desplaçarem a l’Antic Forn (C/Cambrils, 10)

Fins demà!
Salut i comunitat!

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑